De vuelta de todo

Ja sé que repetesc títol. Que més dóna si es el que sent ara mateix. A lo millor el podríem canviar per "con ganas de todo", però sempre m'ha agradat aquesta frase "de vuelta de todo". Després de gairebé dos mesos torn a trepitjar aquestes terres. Ha passat de tot i més. Podria continuar dient que soc feliç, com vaig acabar l'altra actualització. També podria dir que he acabat examens i que el juliol el tendré per fer el que acabi decidint que faré.

Els examens van acabar i amb ells han vengut les festes i les sortides. El viatge a Berlín que hem va deixar bocabadada. Una ciutat preciosa que heu de visitar si no heu estat i heu de repetir si hi heu anat. Un fred que no ens deixava moure els dits però que segur no era tan dur com el que patien els del camp de concentració de Sachsenhausen. Perquè sí, perquè ja he fet una cosa que volia fer a la meva vida. Visitar un camp de concentració i com va dir Àlex, allà només vam trobar més preguntes, cap resposta.

També hem tingut ja uns quants dijous universitaris. Unes bones festes amb els seus graus d'alcohol important.

I com no. El carnaval. El carnaval de Torelló. Genial i HANORMA. Crec que no em calen moltes coses per explicar perquè va ser genial. Amics, disfressa i festa. Què més podia demanar?

Wa yeah! Wa yeah! Aquest és el nostre crit, el nostre himne. Perquè amb vosaltres dues em sento com a casa. Amb vosaltres dues he aconseguit dir de la Vila casa meva, de sentir-m'hi còmode, de tenir ganes d'anar-hi. I no vull que això s'acabi. Perquè vull que aquest dies de sol i de ganes de fer de tot continuiin per sempre. Vull que aquests dies d'estiu però no d'estiu segueixin existint.

I confosa per l'altre tema. Som i no som. Soc i no soc. Al cap i a la fi, no tot es pot explicar.