Totes les coses s'acaben, volguem o no. I a segon de periodisme només li queden dos dies o 6 depèn de com ho miris. Però ho miris des de qualsevol costat 6 dies no són res en comparació als nous mesos que he estat en aquest pis de cinc. Un k105 que ni en els meus somnis podria haver estat millor tot i la intrusió de festucs rondant per la meva habitació. Les parets s'han anat omplint a poc a poc amb cartells de festes, amb copes i bufandes del Barça, amb records que ens hem anat formant totes. I ara això s'acaba.

I com l'any passat ho acab amb certa alegria i tristesa, encara que guanya la nostàlgia i la tristesa perquè quan les coses surten bé la por a perdrer-les és major. L'any dels 19 sé que haurà estat genial, lluny de casa com el que m'espera últimament, però amb nova gent que m'ha fet ser feliç en aquestes terres catalanes.

Les parets es tornaran buidar, desapareixeran els cartells de patatabrava, de la festa de la UAB, de la festa del Gat i de la festa de la primavera. Però els guardarem en una capsa, en un racó de la nostra ment i sé que tots recordarem aquest any com un dels millors a la vila i de la nostra vida.