<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640</id><updated>2011-07-08T00:37:28.026-07:00</updated><title type='text'>¿y tu qué tal en esto de vivir?</title><subtitle type='html'>pensamientos e ilusiones de una soñadora</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>30</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-8893628366760306583</id><published>2009-08-04T06:39:00.000-07:00</published><updated>2009-08-04T06:40:32.175-07:00</updated><title type='text'>London has gone</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 14px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;Ahora más que nunca me acuerdo de Kapuscinski y de su concepto de viaje. El viaje no termina nunca, siempre está en nuestra mente aunque lleguemos a casa, aunque estemos lejos. Esa sería la idea general de aquel libro que leí. Y cuando lo leí supe que tenía razón, pero ahora...ahora noto que ese hombre sabe mucho. Porque hace dos días que volví y sigo en mente y cuerpo con aquellos que se quedaron en London.&lt;br /&gt;Este año fue diferente. Adulto es una palabra fuerte pero aporta independencia. Independencia para disfrutar de London a tu aire, de noche y de día. Independencia para salir con tus profesores de inglés a pubs, clubs gays y bars.&lt;br /&gt;Tres semanas es mucho, pero en London parece que no. El reloj a corrido en mi contra y no ha querido que me quedase mas con Ángela y Elsa, David y Esther, Tolis y Stephanie, Fabriccio y Aquis, y con Teddy claro. Sé que estamos lejos, pero nunca es demasiado lejos si de verdad se quiere volver.&lt;br /&gt;Este año London ha visto mi paso de los 19 a los 20. Con las borracheras que tocaba y las comidas de coco por osos golosos. Creo que las noches en el pub y en mi cocina han sido demasiado para mi, los billares geniales y los italianos pesados, excepto Marco y Nicolo, claro. Creo que London es pequeño y que empezamos a conocerlo como la palma de la mano, aunque eso no quita que el año que viene quiera volver.&lt;br /&gt;Parques, pintas, camareros rubios y morenos, españoles, London Bridge, Teddy,turismo, borrachera, hangover, o resaca en español, seguridad, calimoxo, Borough, cementerio, lluvia, mucha lluvia, mercados, batidos, fotos, cámara pepino y vosotros. Gracias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Creo que esto ha sido genial. Que las lágrimas que derramé cuando volví tenían sentido. Aunque creo que la frase de Sabina "al sitio donde has sido feliz no deberías tratar de volver" voy a intentar pasármela por el forro, y volver o, almenos, reencontraros, porqué disteis lo mejor de mi&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-8893628366760306583?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/8893628366760306583/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=8893628366760306583' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/8893628366760306583'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/8893628366760306583'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/08/london-has-gone.html' title='London has gone'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-5633162583720042265</id><published>2009-06-20T04:12:00.000-07:00</published><updated>2009-06-20T04:48:07.980-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Totes les coses s'acaben, volguem o no. I a segon de periodisme només li queden dos dies o 6 depèn de com ho miris. Però ho miris des de qualsevol costat 6 dies no són res en comparació als nous mesos que he estat en aquest pis de cinc. Un k105 que ni en els meus somnis podria haver estat millor tot i la intrusió de festucs rondant per la meva habitació. Les parets s'han anat omplint a poc a poc amb cartells de festes, amb copes i bufandes del Barça, amb records que ens hem anat formant totes. I ara això s'acaba. &lt;div&gt;I com l'any passat ho acab amb certa alegria i tristesa, encara que guanya la nostàlgia i la tristesa perquè quan les coses surten bé la por a perdrer-les és major. L'any dels 19 sé que haurà estat genial, lluny de casa com el que m'espera últimament, però amb nova gent que m'ha fet ser feliç en aquestes terres catalanes.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Les parets es tornaran buidar, desapareixeran els cartells de patatabrava, de la festa de la UAB, de la festa del Gat i de la festa de la primavera. Però els guardarem en una capsa, en un racó de la nostra ment i sé que tots recordarem aquest any com un dels millors a la vila i de la nostra vida.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-5633162583720042265?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/5633162583720042265/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=5633162583720042265' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/5633162583720042265'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/5633162583720042265'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/06/totes-les-coses-sacaben-volguem-o-no.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-7584392046624373620</id><published>2009-05-22T12:19:00.000-07:00</published><updated>2009-05-22T12:25:16.820-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;p&gt;Personas como él, útiles para los demás, en el fondo son muy desgraciadas, porque a la hora de la verdad están condenadas a la más absoluta de las soledades. Un buen día se despiertan con la sensación de que nada les une a ellos, que pueden marcharse de ese lugar en cualquier momento, pues de pronto descubren que les ha deslumbrado otro país y otra gente, y que el conocimiento que ayer mismo les fascinaba ha palidecido, perdiendo todo sentido e importanticia. A la hora de la verdad no se atan a nada ni echan raíces profundas. Su empatía, aunque sincera,es superficial. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;A decir verdad, no sabemos lo que incita al hombre a recorrer el mundo. ¿Curiosidad? ¿Anhelo irrefrenable de aventura?¿Necesidad de ir asombro en asombro? La persona que deja de asombrarse está vacía por dentro; tiene el corazon quemado. En aquellas personas que lo consideran todo déjà vu y creen que no hay nada que pueda asombrarlos ha muerto lo más hermoso: la plenitud de la vida.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aunque más vale que no crezca del todo, que conserve un poco de ese niño curioso que es, pues sólo los niños plantean preguntas importantes y de verdad quieren aprender. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Cruzar la frontera...eso es lo que quiero, aunque sea de la mano del gran Kapuscinski.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-7584392046624373620?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/7584392046624373620/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=7584392046624373620' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/7584392046624373620'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/7584392046624373620'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/05/personas-como-el-utiles-para-los-demas.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-8820291739636481564</id><published>2009-04-25T11:23:00.000-07:00</published><updated>2009-04-25T11:29:43.102-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>I si aquí no existissin els caps de setmana em sentiria bé. No em sentiria sola en aquest pis per 5 que es buida els caps de setmana. Si no existissin els caps de setmana, jo seria més forta, més capaç de tot. No tindria tants dubtes al cap i ho tindria tot més clar. O no. No ho sé, però segur que seria més feliç. Perquè no puc amb aquestes hores a soles amb mi mateixa. O com a molt un orinador al meu costat. No puc pensar que em queden més dissabtes i diumenges a soles. O no. Perquè ara ja venen examens i qui sap si algú es quedarà en aquest pis on s'està tan bé, tret dels caps de setmana. Definitiavement, no m'agraden els dissabtes ni els matins dels diumenges.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-8820291739636481564?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/8820291739636481564/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=8820291739636481564' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/8820291739636481564'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/8820291739636481564'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/04/i-si-aqui-no-existissin-els-caps-de.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-7944446918309567300</id><published>2009-04-08T04:10:00.000-07:00</published><updated>2009-04-08T04:13:28.585-07:00</updated><title type='text'>Viajes con Heródoto</title><content type='html'>Al fin y al cabo, el viaje no empieza cuando nos ponemos en ruta ni acaba cuando alcanzamos el destino. En realidad empieza mucho antes y prácticamente no se acaba nunca porque la cinta de la memoria no deja de girar en nuestro interior por más tiempo que lleve nuestre cuerpo sin moverse de sitio.A fin de cuentas, lo que podríamos llamar "contagio de viaje" existe, y es, en el fondo, una enfermedad incurable.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-7944446918309567300?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/7944446918309567300/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=7944446918309567300' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/7944446918309567300'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/7944446918309567300'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/04/viajes-con-herodoto.html' title='Viajes con Heródoto'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-1739201806870923106</id><published>2009-03-31T09:49:00.000-07:00</published><updated>2009-03-31T09:55:32.197-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>I ara què? He tornat a perdre per no saber reaccionar? Per tenir por?&lt;br /&gt;Preguntes, preguntes i més preguntes. No he sabut decidir i molt menys actuar. I ara què? SI hagués tengut una mínima empemta, si hagués estat una mica diferent, amb més valentia, les coses haurien canviat. O encara no és tard? Però l'orgull i la por són terribles. No ens permeten fer tot el que volem. Però ara crec que vull. Ara quan ja no puc? O sí que puc?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-1739201806870923106?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/1739201806870923106/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=1739201806870923106' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/1739201806870923106'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/1739201806870923106'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/03/i-ara-que-he-tornat-perdre-per-no-saber.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-4327074301296032315</id><published>2009-03-19T12:14:00.000-07:00</published><updated>2009-03-19T12:20:52.402-07:00</updated><title type='text'>No pot ser</title><content type='html'>Els dies al calendari es ratllen cada dia més ràpid. No pot ser que demà ja sigui 20 de Març i acabem l'hivern. Fa ja setmanes que fa dies d'estiu, que ja hem anat dos cops a la platga, que duim màniga curta, que fa calor. Que fa una calor que me recorda a s'estiu, a Mallorca.&lt;br /&gt;Però avui volia actualitzar no per com estic o pel que m'està passant. Avui volia actualitzar pel que ha passat avui i ahir. Càrregues policials contra estudiants. Això ja no és qüestió de si estem en contra o a favor de Bolonya. Estem parlant de coses encara més importants (i difícil dir-ho perquè sense educació no anem en lloc). No pot ser que els mossos baixin de les seves furgonetes com gossos que van a menjar-se algú i comencin a pegar cops de porra a tota persona que estigui al carrer. No pot ser. Les coses no haurien d'anar així. No soc ingènua. Sé que tota la culpa no és seva, però són ells els que han ferit un nen de 10 anys, un senyor major, no sé quants periodistes i estudiants. Utilitzar la porra indiscriminadament no solucionarà les coses. Al contrari, portarà més manifestacions i rebots per part dels estudiants.&lt;br /&gt;És indignant. Els que van viure la repressió franquista dirien que els grisos han tornat (si més no, algun cop han marxat?). D'altres han parlat de batalla campal al centre de Barcelona (semblant a aquella que es veia de Grècia fa uns mesos).&lt;br /&gt;Ens hauríem de començar a plantejar cap on anem. Perquè han canviat els colors, però no les formes&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-4327074301296032315?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/4327074301296032315/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=4327074301296032315' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/4327074301296032315'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/4327074301296032315'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/03/no-pot-ser.html' title='No pot ser'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-8550248118275301035</id><published>2009-02-27T01:11:00.000-08:00</published><updated>2009-02-27T01:29:41.160-08:00</updated><title type='text'>De vuelta de todo</title><content type='html'>&lt;div&gt;Ja sé que repetesc títol. Que més dóna si es el que sent ara mateix. A lo millor el podríem canviar per "con ganas de todo", però sempre m'ha agradat aquesta frase "de vuelta de todo". Després de gairebé dos mesos torn a trepitjar aquestes terres. Ha passat de tot i més. Podria continuar dient que soc feliç, com vaig acabar l'altra actualització. També podria dir que he acabat examens i que el juliol el tendré per fer el que acabi decidint que faré.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Els examens van acabar i amb ells han vengut les festes i les sortides. El viatge a Berlín que hem va deixar bocabadada. Una ciutat preciosa que heu de visitar si no heu estat i heu de repetir si hi heu anat. Un fred que no ens deixava moure els dits però que segur no era tan dur com el que patien els del camp de concentració de Sachsenhausen. Perquè sí, perquè ja he fet una cosa que volia fer a la meva vida. Visitar un camp de concentració i com va dir Àlex, allà només vam trobar més preguntes, cap resposta.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;També hem tingut ja uns quants dijous universitaris. Unes bones festes amb els seus graus d'alcohol important. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;I com no. El carnaval. El carnaval de Torelló. Genial i HANORMA. Crec que no em calen moltes coses per explicar perquè va ser genial. Amics, disfressa i festa. Què més podia demanar?&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Wa yeah! Wa yeah! Aquest és el nostre crit, el nostre himne. Perquè amb vosaltres dues em sento com a casa. Amb vosaltres dues he aconseguit dir de la Vila casa meva, de sentir-m'hi còmode, de tenir ganes d'anar-hi. I no vull que això s'acabi. Perquè vull que aquest dies de sol i de ganes de fer de tot continuiin per sempre. Vull que aquests dies d'estiu però no d'estiu segueixin existint. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;I confosa per l'altre tema. Som i no som. Soc i no soc. Al cap i a la fi, no tot es pot explicar.&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5307406847997438610" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SaeyaI1c6pI/AAAAAAAAAEQ/ZaMToVlvT1c/s400/P2210177.JPG" border="0" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-8550248118275301035?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/8550248118275301035/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=8550248118275301035' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/8550248118275301035'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/8550248118275301035'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/02/de-vuelta-de-todo.html' title='De vuelta de todo'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SaeyaI1c6pI/AAAAAAAAAEQ/ZaMToVlvT1c/s72-c/P2210177.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-800858884667772142</id><published>2009-01-12T11:05:00.001-08:00</published><updated>2009-01-12T11:13:20.466-08:00</updated><title type='text'>De nou</title><content type='html'>Feia temps que no em sentia així. Ja no me'n recordava de quant. Mesos? Anys? Que més dona. L'important és que ho torn a sentir. Pensava que ja s'havia perdut i com bona cosa que perds, no te n'havies adonat de que ho necessitaves fins que te n'adones que ho havies perdut.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un sentiment no és perd, dirien alguns. Jo crec que es deixen en l'oblit. Un oblit massa frustrat, massa llarg en aquest cas. No s'ho mereixia perquè és bonic. Cruel però bonic. Ningú ni res pot ser perfecte, què hi farem!.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tinc ganes de correr com aquest que acaba de passar per la Plaça Cívica, tinc ganes de mullar-me amb la pluja, com el que vam fer l'altra dia per anar a comprar, tinc ganes de novetats i ara m'espera de tot menys novetats. La monotonia s'acosta. S'acosten les sessions de biblioteques, una setmana blanca immensa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però jo sóc feliç. Tinc mal de cap, els ossos que em fan mal i els ulls se'm tanquen. Però jo sóc feliç. La calefacció de casa ja funciona i les relacions són bones, molt bones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No sé si ho he dit, però jo sóc feliç. He recuperat un sentiment. Una il·lusió.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-800858884667772142?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/800858884667772142/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=800858884667772142' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/800858884667772142'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/800858884667772142'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/01/de-nou.html' title='De nou'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-4871073171771229410</id><published>2009-01-04T10:56:00.000-08:00</published><updated>2009-01-04T11:00:51.888-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div&gt;"A veces llega un momento en el que te haces viejo de repente, sin arrugas en la frente pero con ganas de morir. Paseando por las calles todo tiene igual color, siento que algo echo en falta, no sé si será el amor. Las estrellas por la noche han perdido su esplendor"&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Creo que esta canción de Celtas Cortos lo dice todo y más. No puedo entender según que cosas. ¿Habrá vuelto a aflorar ese sentimiento?&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287515102221408050" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SWEG-JRrlzI/AAAAAAAAAD8/Ztw9_73Ap4w/s320/PA250187.JPG" border="0" /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-4871073171771229410?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/4871073171771229410/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=4871073171771229410' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/4871073171771229410'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/4871073171771229410'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2009/01/veces-llega-un-momento-en-el-que-te.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SWEG-JRrlzI/AAAAAAAAAD8/Ztw9_73Ap4w/s72-c/PA250187.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-620255398883490983</id><published>2008-12-31T10:22:00.000-08:00</published><updated>2008-12-31T12:56:24.510-08:00</updated><title type='text'>Un any més</title><content type='html'>Un altre cop 31 de desembre. Un altre any s'ha esfumat entre els meus dits. El temps ha passat recordant el passat i esperant un futur. També ha passat vivint el present el més feliç possible. Però ara, a 4 hores que acabi aquest any tinc la sensació que no sabria com resumir-lo, com explicar-lo. 365 dies. Moltes hores viscudes amb gent que em mostra la llum per continuar. I moltes hores viscudes sola, també.&lt;br /&gt;Si intentés fer un resum de l'any, diria que aquest no ha estat el millor. Però, afortunadament tampoc ha estat el pitjor. Hi ha hagut moments de tot, com sempre. Barcelona segueix sent el centre d'atenció de la meva vida. Segueixo tenint els dilemes existencials de si he escollit bé, però ara amb una petita diferència que hi havia el gener de 2008. Ara, desembre de 2008, sé que les coses haurien estat molt més diferents, segurament més fàcils, però sé que quan estic a Barcelona sóc feliç. FELIÇ amb totes les paraules. Encara que també sé que anyoro Mallorca, però com no ho hauria de fer? És la meva illa, la meva llar.&lt;br /&gt;Ja he estudiat un any i mig de carrera. Estic cada cop més a prop de ser periodista. El primer any em va servir per preguntar-me si no m'hi havia ficat per inèrcia, perquè m'agrada escriure, perquè sona bé, això d'intentar ajudar als altres dient la veritat, intentant ser corresponsal de guerra (que no de gerra). El primer semestre va acabar amb un mal sabor de boca. Agradar i no agradar. Ni si ni no. Però aquest segon curs, m'està demostrant que m'agrada. Les pràctiques a la televisió van ser profitoses. Tot i cobrar poc i treballar molt, era feliç fent el que feia. M'agradava i m'agrada. Aquestra pressió que es té, és exitant. Així doncs, en el tema acadèmic no em podia anar millor. Totes les assignatures aprovades quan tocava.&lt;br /&gt;Aquesta segona partida a Barcelona ha comportat molts canvis amb els amics. I no la meva partida, sino la seva partida. Algunes amistats es van difuminant cada cop més. Sembla que s'oblida el passat, que tot allò viscut ja no té rao de ser. Sembla que els anys siguin pols. Però jo sé que no és així, que molts cops s'ha de seguir lluitant, encara que es perdin les forces, les esperances i els desitjos. Sé que algun dia es mirarà cap enrera i es veurà el què ha passat. Es miraran les coses més fredament i sabrem que podem continuar. Perquè jo sempre tindré la porta oberta.&lt;br /&gt;Pel que fa a les amistats d'allà, les noves. Algunes s'han consolidat, d'altres s'han esfumat. Moltes de les que pensaves que eren les bones no ho són. D'altres s'han incorporat o segueixen sent les mateixes. Noves companyes de pis que són més que això. Aquest any ja he conegut la veritable vida universitària. Companyes de pis que són amigues. Festes. Marxes. Treballs. Cada cop m'agrada més aquesta vida i això em fa por, perquè no vull pensar en deixar de veres aquesta illa. Però crec que soc afortunada de la gent que tinc allà i la d'aquí.&lt;br /&gt;Sentimentalment parlant diria que em començat com vam acabar. Sense ningú a qui abraçar i dir t'estimo de manera amorosa. Però ja va bé així com ha anat. Deixarem de banda aquest tema perquè també fa molt que se'm va oblidar enamorar-me d'algú.&lt;br /&gt;Però aquest ha estat l'any d'aventures i viatges. De conèixer països i cultures. Itàlia amb la família. Londres amb les amigues. Molts mallorques cap a munt, mallorca cap a baix. Una setmana a Menorca amb ses d'aquí. París amb la mare. I Suïssa amb la família. On més puc demanar? Cada cop estic més enamorada de viatjar. Perquè viatjar és somniar.&lt;br /&gt;I el carnet. Aquest any ha arribat el carnet. A la primera. Això va ser el 10 de desembre d'aquest any. Em va fer feliç. I sí, una cosa tan material em va fer feliç. No sé si feliç per tenir-lo o per deixar de donar 130€ cada setmana. Perquè aquest any no hi haurà beca i els pares no són una màquina de treure bitllets.&lt;br /&gt;Però segueixo esperant la càmera, per immortalitzar els moments de la meva vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I m'acomiadaré per avui. Perquè ja m'he cansat d'escriure i això és només una petita part. No es poden resumir 365 dies. Ni hores. Ni minuts. Ni converses. Ni paraules. Crec que el més important ho duc amb jo, cada dia, al meu cor. Perquè al 2009 tan sols vull demanar-li una cosa: que ningú, i quan dic ningú és ningú, de les persones del meu dia a dia, se'n vagin lluny de mi. perquè no ho soportaria. No soportaria que ningú m'abandonés un altre cop. Perquè sóc com sóc gràcies a elles. I m'agrada ser com soc. Gràcies.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-620255398883490983?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/620255398883490983/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=620255398883490983' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/620255398883490983'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/620255398883490983'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/12/un-any-ms.html' title='Un any més'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-269151228730876091</id><published>2008-12-20T11:00:00.001-08:00</published><updated>2008-12-20T11:06:57.802-08:00</updated><title type='text'>El Passat...</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SU1B9FnvaQI/AAAAAAAAADU/RqfA5_JCTmM/s1600-h/PC190106.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281950455712147714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SU1B9FnvaQI/AAAAAAAAADU/RqfA5_JCTmM/s320/PC190106.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;A vegades et retrobes amb el passat i no saps què fer. Sempre s'ha dit que el passat, passat està. Però és molt difícil tancar portes, encara que ho desitgis. Sempre et queda un record, una mirada, un sentiment, una paraula... Sempre queda quelcom imborrable, memorable per sempre més. I això és bonic si el que recordes és bo. Però, a vegades, el passat que retrobes no saps quina classe de passat és. Passat del bo o del dolent? Del que et convé repetir o del que hauries de deixar de banda? A vegades, amb el pas del temps has canviat el seu significat. Has perdut petits matissos que t'han fet oblidar algunes coses que eren més que importants...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:Arial;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;I aquí està la teva feina. Trobar resposta. Pensar. Recordar. Parlar. Imaginar. Veure i decidir quin és el camí. Tornar un altre cop al passat, repetir la història, fer un feedback o tancar la porta de cop, buscant-ne de noves. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Però segueixo pensant que el passat m'ha trobat ja molts cops...I tots els que queden perquè segur que em torna a trobar...estaré preparada?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-269151228730876091?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/269151228730876091/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=269151228730876091' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/269151228730876091'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/269151228730876091'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/12/el-passat.html' title='El Passat...'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SU1B9FnvaQI/AAAAAAAAADU/RqfA5_JCTmM/s72-c/PC190106.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-7729541746778912737</id><published>2008-12-12T01:29:00.001-08:00</published><updated>2008-12-12T01:31:30.260-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:lucida grande;"&gt;"Por qué aspirar a una sala de teatro cuando puedes tener al mundo entero como escenario"&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-7729541746778912737?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/7729541746778912737/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=7729541746778912737' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/7729541746778912737'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/7729541746778912737'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/12/por-qu-aspirar-una-sala-de-teatro.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-5008154340311909924</id><published>2008-11-30T04:26:00.000-08:00</published><updated>2008-11-30T04:29:27.191-08:00</updated><title type='text'>No solo respirar es vivir</title><content type='html'>porqué aquí los domingos son día de nostalgia. con este frío que cala en mis huesos no puedo dejar de pensar en lo bien que estaría en casa, bien arropada y cerca de los que me quieren. pero la realidad es otra. estoy aquí con trabajos y frio. con la facultat ocupada indefinidamente. mucho frio. contando los fines de semana que me quedan para volver por unos días. estoy aquí intentando terminar un trabajo que todavía no he empezado. estoy aquí pero estoy bien. no quiero que esto parezca una carta de melancolía y tristeza. ni siquiera era mi intención. pero eso sí, tengo mono de Mallorca, de familia, de amigos, de que me cuiden y me mimen. tengo mono de viaje con los papis. mono de vacaciones y de disfrutar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;y el frío sigue en esta jodida casa sin calefacción. las mantas ya no sirven de nada. busco un rayo de sol que me ayude a pasar este invierno. porqué el frio es uno de mis peores enemigos. aunque este finde he tenido la compañia de Nuri.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-5008154340311909924?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/5008154340311909924/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=5008154340311909924' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/5008154340311909924'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/5008154340311909924'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/11/no-solo-respirar-es-vivir.html' title='No solo respirar es vivir'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-5683509457264842119</id><published>2008-11-23T08:36:00.000-08:00</published><updated>2008-11-23T08:40:51.449-08:00</updated><title type='text'>Hasta el camino más largo comienza con el primer paso</title><content type='html'>Otro domingo en este lugar llamado Vila, llamado casa. Sábado y domingo tan solo se han diferenciado el uno del otro por mi tos que ha ido minvando. Ya no me acordaba de lo triste que es este lugar un fin de semana. No me acordaba porqué este último mes me lo había montado bien para no sentir la soledad. Al contrario de lo que debería ser, odio los fines de semana si eso implican quedarse en casa encerrada. Y no encerrada por montañas de trabajo y trabajo. Encerrada porqué todo el mundo ha vuelto a casa, a ver a los suyos y yo, sigo aquí, en mi casa catalana. Todos han vuelto a casa. Y yo...yo sigo aquí, pensando que queda un mes (ni más ni menos) exacto para volver a casa (la otra). Un mes en el que pueden pasar muchas cosas o nada. Esa es la gran verdad.&lt;br /&gt;Por cierto, ya se que nadie lee esto, pero me he dicho que por qué no escribir más a menudo?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-5683509457264842119?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/5683509457264842119/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=5683509457264842119' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/5683509457264842119'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/5683509457264842119'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/11/hasta-el-camino-ms-largo-comienza-con.html' title='Hasta el camino más largo comienza con el primer paso'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-2615635398724357417</id><published>2008-11-17T14:00:00.000-08:00</published><updated>2008-11-17T14:21:29.122-08:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div&gt;Molts cops ja no sé que escriure. De vegades pens si realment hauria d'estar estudiant periodisme. La paraula és amb el que ens comunicam i ara, soc jo la que estic sense paraules. Res és tan meu com la paraula però fa tant de temps que ja no la sent. Hi ha moltes coses que em fan pensar si he canviat o si són els altres. Ja sé que la gent canvia. Jo la primera. Però canviar tan ràpid no sé si pot ser. No són simples paraules el que em diuen, són actes que a poc a poc me n'adono que són veritat. L'Antònia de fa un any no ha canviat només en edat. No ha passat dels 18 al 19. Ha canviat molt més. Ha passat de veure el món feliç, alegre i intocable, a un món inestable, de diferents tonalitats i alterable. No sé si això vol dir que m'estic fent gran. No sé si era això el que buscava quan vaig vindre aquí. Qui sap si el meu desig de fugir de casa, de Mallorca, corresponia més amb el desig de sortir del niu pel meu peu el més aviat possible. Tinc una independència que a vegades em fa feliç, d'altres no tant.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Però el que volia dir quan he començat a escriure era que aquest any està sent diferent (i molt) a l'anterior. Ja no em cauen les llàgrimes quan torno de Mallorca, ja em sé adaptar amb rapidesa, ja em sembla que tot acaba sent fàcil. Però el que em sorprén més de tot és que ja estem a finals de novembre. Ja ha passat un setembre, un octubre i un novembre de segon. Ja m'acost a l'equador d'aquesta etapa i no sé com prendrer-m'ho. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;I pensar que tot això venia perquè no em surten les paraules. Perquè fa temps que les busco i encara no les he trobat. On anirem a parar?&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269753543702691698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SSHs7XpBP3I/AAAAAAAAACg/7LBJpbyvN2U/s320/DSCF0150.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-2615635398724357417?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/2615635398724357417/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=2615635398724357417' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/2615635398724357417'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/2615635398724357417'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/11/molts-cops-ja-no-s-que-escriure.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SSHs7XpBP3I/AAAAAAAAACg/7LBJpbyvN2U/s72-c/DSCF0150.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-8593545130344251469</id><published>2008-10-11T01:08:00.000-07:00</published><updated>2008-10-11T01:15:57.593-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SPBgnVDsrUI/AAAAAAAAACY/36lTKxrE7Zc/s1600-h/P9200535.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5255806993925188930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SPBgnVDsrUI/AAAAAAAAACY/36lTKxrE7Zc/s400/P9200535.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Todo vuelve a la normalidad. La vida en Barcelona es igual que el año pasado. Con pocos cambios pero feliz. Piso nuevo en el que me siento mejor que el año pasado. Buen rollo, fiestas y confianza. Mientrastanto, mentalmente sigo contando los días que me quedan para volver a estar en Mallorca. Pero aquí continua la vida. Antònia está aprendiendo a conducir. Poco a poco pero lo está haciendo. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;También recuerda un viaje maravilloso a París. Corto pero intenso. La bella ciudad de París la volvió a cautivar. Porque con este viaje y la anulación del de Sevilla, me he quedado con mono de mas viajes. De ver mundo. Pero todo queda allí.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;De vuelta de todo y vuelta de nada.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-8593545130344251469?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/8593545130344251469/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=8593545130344251469' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/8593545130344251469'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/8593545130344251469'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/10/todo-vuelve-la-normalidad.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SPBgnVDsrUI/AAAAAAAAACY/36lTKxrE7Zc/s72-c/P9200535.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-1700923931979649379</id><published>2008-09-16T09:30:00.000-07:00</published><updated>2008-09-16T09:35:10.282-07:00</updated><title type='text'>De vuelta de todo</title><content type='html'>Allá voy Barcelona. Allá voy París. Con más ganas que nunca de todo y de nada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246658166271310162" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 494px; CURSOR: hand; HEIGHT: 311px; TEXT-ALIGN: center" height="300" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SM_fzeKA-VI/AAAAAAAAACQ/9TJPu5n75E0/s400/P2250052.JPG" width="422" border="0" /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-1700923931979649379?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/1700923931979649379/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=1700923931979649379' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/1700923931979649379'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/1700923931979649379'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/09/de-vuelta-de-todo.html' title='De vuelta de todo'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SM_fzeKA-VI/AAAAAAAAACQ/9TJPu5n75E0/s72-c/P2250052.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-1508235221463584551</id><published>2008-08-17T06:15:00.000-07:00</published><updated>2008-08-17T06:18:14.826-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SKgkuxaIlJI/AAAAAAAAACI/Pm8RlXeZ4dA/s1600-h/5561864.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5235474952773735570" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="411" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SKgkuxaIlJI/AAAAAAAAACI/Pm8RlXeZ4dA/s400/5561864.jpg" width="334" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Necesito una escapada ya. Necesito irme. Desconectar. Recargar pilas y pensar qué quiero de esta vida. Necesito redescubrir esa ciudad que visité hace 10 años pero que tanto marcó. Para esto todavía queda un mes. 15 días trabajando y 10 preparando la vuelta a la ciudad condal. ¡Qué será de mi vida!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-1508235221463584551?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/1508235221463584551/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=1508235221463584551' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/1508235221463584551'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/1508235221463584551'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/08/necesito-una-escapada-ya.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SKgkuxaIlJI/AAAAAAAAACI/Pm8RlXeZ4dA/s72-c/5561864.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-2382007810738049100</id><published>2008-07-25T11:26:00.000-07:00</published><updated>2008-07-25T11:37:12.959-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Duro es perderse sin saber encontrarse. Es esperar y no  saber el que. Duro es echar de menos cuando estás aquí y echar de más cuando te vas allá. Es trabajar 9 horas diarias y sentirte vacía. Duro es trabajar cuando todo el mundo está de vacaciones. Es no poder ver a quien quieres cuando quieres. Es pasar delante de una agencia de viajes y saber que tu no vas a irte, que no cogerás ningún avión. O quizás sí. Pero el próximo que cojas sera para volver a Barcelona. Duro es plantearte si era mejor el tiempo que estabas allí. Duro es no saber estar contigo mismo pero necesitar estarlo. Es duro necesitar a todo el mundo y no encontrarlos. Duro es querer escribir pero no saber. Querer contar pero no saber qué decir. Querer decir y no tener palabras. Todo es demasiado duro.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-2382007810738049100?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/2382007810738049100/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=2382007810738049100' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/2382007810738049100'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/2382007810738049100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/07/duro-es-perderse-sin-saber-encontrarse.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-2852780521133648657</id><published>2008-07-04T12:59:00.000-07:00</published><updated>2008-07-04T13:06:25.056-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div&gt;Los viajes son como la droga que tienes que aumentar la dosis cada vez más&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_1wrVuZEeWdM/SG6CnzmDMrI/AAAAAAAAAB4/eozN19AAWN0/s1600-h/P6270311.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5219252638545294002" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_1wrVuZEeWdM/SG6CnzmDMrI/AAAAAAAAAB4/eozN19AAWN0/s200/P6270311.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-2852780521133648657?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/2852780521133648657/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=2852780521133648657' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/2852780521133648657'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/2852780521133648657'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/07/los-viajes-son-como-la-droga-que-tienes.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_1wrVuZEeWdM/SG6CnzmDMrI/AAAAAAAAAB4/eozN19AAWN0/s72-c/P6270311.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-4347290244007673294</id><published>2008-06-19T05:47:00.000-07:00</published><updated>2008-06-20T01:07:29.223-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Ahora un break en mi vida universitaria. Se descuelgan las fotos de las paredes, los pósters y con ellos el recuerdo de nueve meses en esta pequeña habitación para dos. Dos que al final se ha convertido en una. Ahora esta habitación, desnuda de fotos, es aún más pequeña, más tétrica y más temible. Pero delante de cualquier pregunta, me quedaría aquí más tiempo. O no. No sé. Quizás lo que haría sería unir mis dos vidas. Porqué sí. Porqué el martes lo grité al viento en medio de barcelona (y borracha): SOY UNA EGOÍSTA. Egoísta por querer tener a los de mallorca aquí o los de aquí en mallorca. El lugar me daría igual. Yo lo que quiero és no tener que vivir tres meses echando de menos Barcelona y sus gentes y nueve meses echando de menos mallorca y mis gentes.¡Joder! Qué complicacions me busqué cuando vine por estos mundos catalanes!&lt;br /&gt;Pero ahora eso ya me da igual. Ferran, un gran amigo, me dijo que si lloraba era porqué me gustaba. Yo, que tuve dudas durante un mes, ahora no dudo que ame esta vida. Porqué sé que la quiero y aún quiero más las personas con las que la comparto. Porqué primero de periodismo 02 me ha demostrado que, quizás y solo quizás, tirarte de cabeza no es más fácil, pero te da mejores sensaciones. No estoy negando que quien continua en su ciudad con la vida que tenía sea un pobre y que no sabe luchar, sino, lo que estoy diciendo es que, a veces, tienes que dar cambios en tu vida para saber qué andas buscando.&lt;br /&gt;Después de esta pequeña reflexión y de decir a todos mis catalanes que los quiero y a todos mis mallorquines que los amo solo me queda decir:&lt;br /&gt;que es mejor:¿malo conocido o bueno por conocer?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-4347290244007673294?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/4347290244007673294/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=4347290244007673294' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/4347290244007673294'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/4347290244007673294'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/06/ahora-un-break-en-mi-vida-universitaria.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-307295106884560344</id><published>2008-06-07T08:01:00.000-07:00</published><updated>2008-06-07T08:05:32.371-07:00</updated><title type='text'>Se tiene que volar despierto</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;No hay nada más mentira que estar seguro de algo. Ni nada más peligroso que estar en posesión de la verdad. En su versión cotidiana, nada peor .. que tener razón. La gente que tiene respuestas para todo llegan a presidente de los Estados Unidos, así que ándate con cuidado. Y la gente que tiene preguntas para todo son las que inventaron las vacunas conocidas, así que toma nota. Asegurarse, un verbo detrás del cual se nos ve la pluma de la ignorancia, el plumón de la idiotez y el plumero del miedo.&lt;br /&gt;Lo peor es que, como militante de la venta a discreción, te puedo asegurar que no hay industria más rentable que la del miedo. El miedo es impersonal, transferible y terriblemente contagioso, se propaga sin costes de transporte y encima, con cada contagio, va mutando el virus, con lo que se hace cada vez más imposible su erradicación definitiva.&lt;br /&gt;Al fin y al cabo, qué hay de malo en arriesgarse. O mejor, qué hay de bueno en no arriesgarse. Sufrir de lo mismo que sufrimos ya, pero más tarde. Seguir como estábamos, pero con menos tiempo para estar como estábamos. En definitiva, estar peor que estábamos, pero encima creyéndonos que estamos igual.&lt;br /&gt;Arriesgarse es enfrentarse a decibelios de envidia. Sufrir de sordera ante el qué dirán. Pero es que es comprensible que genere envidias alguien que decide atenerse a las consecuencias de vivir la vida de uno, y no la de los demás.&lt;br /&gt;A cada instante, una gran parte del mundo está a punto de casi todo. Él a punto de llamarla, ella a punto de cogerlo, el otro pensando si debería, aquella decidiendo si lo hace o no. Malos a punto de ser buenos, buenos a punto de hacerlo peor. Oportunidades a punto de crisis, trabajos a punto de paro, relaciones a punto de caramelo, infidelidades a punto de perder su fe. Todos paralizados por no plantearse qué es lo peor que les puede pasar, qué es lo mejor que les puede dejar de pasar.&lt;br /&gt;Hoy rompo todas mis lanzas por aquellos que se arriesgan.&lt;br /&gt;Y caen.&lt;br /&gt;Aunque sea en la cuenta&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Ristjo Mejide&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-307295106884560344?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/307295106884560344/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=307295106884560344' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/307295106884560344'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/307295106884560344'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/06/se-tiene-que-volar-despierto.html' title='Se tiene que volar despierto'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-6953606942095864912</id><published>2008-06-02T13:52:00.000-07:00</published><updated>2008-06-02T14:02:04.180-07:00</updated><title type='text'>No tinguis por de la por</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;color:#ffffff;"&gt;Nunca me consideré una persona miedica. Siempre afronté mis miedos, sin dudar de mis posibilidades y de mis capacidades. Pero ahora, quince días antes de que esto termine siento que no podré con todo. Me matan los examenes, pero todavía lo hace más el reportaje. Un reportaje que me comé la cabeza día y noche. Siento que me supera y que no puedo con todo. Nunca antes me rendí. Y ahora tampoco pienso hacerlo, pero siento que no podré con todo. Quizás mis presagios sean solo eso, o, simplemente, que estoy pensando que esto llega a su fin. Quien me lo diría a mi. 9 meses por Barcelona, lejos de casa. Y todo es tan contradictorio. 9 meses con gente maravillosa y perfecta. 9 meses sin otra gente maravillosa y perfecta. ¿Por qué no podría estar todo junto? Quizás porqué entonces no tendría lo que tengo. La respuesta es fácil, pero no la consigo asimilar. Llega un punto en que creo que estoy acostumbrada, que ya puedo soportar las despedidas. Pero cada vez me engaño más a mi misma. No puedo aguantar un hasta luego aunque solo sea por 15 días. Me sigue doliendo tanto como el primer día. Porqué nunca creí en proverbios pero es verdad que no te das cuenta de lo que tienes hasta que lo pierdes. Yo no lo he perdido para siempre, pero lo voy perdiendo por momentos y eso me duele más. Porqué lo recupero por horas y días y ¡zas! vuelve a desvanecerse y a provocarme lágrimas en los ojos. Pero llego a mi casa (ya tengo dudas de decir cual es mi casa), la de Barcelona, y encuentro esta otra gente que consigue que mis lágrimas de nostalgia se conviertan en risas. Porqué ya no sé vivir separada entre dos mundos, entre dos realidades. Sé que todavía puedo aguantar así, pero llegará un día en que me cansaré. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#ffffff;"&gt;Y yo, debería estar estudiando. Porqué me quedan quince días y lo mejor que sé hacer es lamentarme. Ay, ay y ay. Pero no pongo remedio. Joder. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;color:#ffffff;"&gt;Después de escribir esto, sigo siendo igual que siempre. Pero con algunas lágrimas menos conmigo.&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-6953606942095864912?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/6953606942095864912/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=6953606942095864912' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/6953606942095864912'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/6953606942095864912'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/06/no-tinguis-por-de-la-por.html' title='No tinguis por de la por'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-3742174038081668857</id><published>2008-05-14T10:41:00.000-07:00</published><updated>2008-05-14T10:44:19.012-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;&lt;em&gt;Hay días en los que lo dejaría todo. Dejaría de estudiar y esta carrera. Y no lo haría porqué no me gusta, ni mucho menos. Lo haría porqué no aguanto más. Esto acaba de empezar y yo ya no puedo más. No puedo con los trabajos, los examenes, las exposiciones, el carné de coche. No puedo con mi vida. Estoy cansada de estudiar. Cansada de no poder hacer lo que me de la gana cuando quiera. Cansada de ser siempre esa chica que es incapaz de dejar las cosas importantes por un día, olvidarse de las clases y disfrutar. Cansada de mierdas de universidades y cosas de esas&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;em&gt;Yo solo quiero tumbarme, sentir y respirar. Vivir. Ver como pasan los pájaros encima mío. Mi perro durmiendo a mi lado. Inspirar y expirar. El iPod sonando. La música a tope. Cantar.Tararear esa melodía que me recuerda algo (o a alguien). El viento. Estar tirada en el suelo, sin nada más que ver como pasan las nubes y los minutos. Cantar lo más fuerte posible y ver como el viento se lleva las palabras y melodías. Que mi perro se despierte y me mirque con aquellos ojos que demuestran que piensa que estoy loca. Sí, lo estoy. Pero loca por vivir y sentir. Loca por ser feliç. Loca por notar el mínimo movimient: la rotación de la tierra. Loca para darlo todo a los que estan a mi lado. Para amar, vivir, sentir, disfrutar y ser feliz.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family:Verdana;"&gt;Yo lo que quiero es que termine el curso y que sea el 26 de junio&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-3742174038081668857?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/3742174038081668857/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=3742174038081668857' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/3742174038081668857'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/3742174038081668857'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/05/hay-das-en-los-que-lo-dejara-todo.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-4233745073721716052</id><published>2008-04-25T15:23:00.000-07:00</published><updated>2008-04-25T15:30:47.808-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SBJaL5A4Y2I/AAAAAAAAABk/oeoB87iZkYI/s1600-h/P4230030.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193312480641180514" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SBJaL5A4Y2I/AAAAAAAAABk/oeoB87iZkYI/s320/P4230030.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Primer San Jordi bien vivido. Día del libro, de las rosas y segundo día de los enamorados catalanes. Día de la diada de Catalunya con todo lo que esto representa. &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Creo que nunca lo había vivido así; llegando a tener la piel de gallina. Decenas de autores firmando sus libros, miles de rosas, de gente esperando a su pareja, de programas en directo...&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Y todo esto no podría haber sido tan fantástico como fue sin esas personas que lo compartieron conmigo. Quizás no tuve ese alguien esperando en la esquina con una rosa para mi, pero tuve conmigo 7 personas y dos rosas. Siete personas que se merecen más de lo que yo me merezco.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Porqué San Jordi no es solo una fiesta. Reconozco que en Barcelona todo se hace a lo grande, por eso es una capital y la ciudad que siempre me enamoró, con todos sus lados por conocer.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Simplement gràcies als que vau fer que aquell día fos com va ser.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-4233745073721716052?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/4233745073721716052/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=4233745073721716052' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/4233745073721716052'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/4233745073721716052'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/04/primer-san-jordi-bien-vivido.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SBJaL5A4Y2I/AAAAAAAAABk/oeoB87iZkYI/s72-c/P4230030.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-7696412004841853603</id><published>2008-04-22T14:51:00.000-07:00</published><updated>2008-04-22T14:55:49.573-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SA5ewpA4Y1I/AAAAAAAAABc/ao_H1KNmYRI/s1600-h/festa_telecogresca_18_04_08_145.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5192191610141041490" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SA5ewpA4Y1I/AAAAAAAAABc/ao_H1KNmYRI/s400/festa_telecogresca_18_04_08_145.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;A veces, solo a veces, os quiero!&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;Se me han terminado las formas de deciros que os estoy tan agradecidad...&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-7696412004841853603?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/7696412004841853603/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=7696412004841853603' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/7696412004841853603'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/7696412004841853603'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/04/veces-solo-veces-os-quiero-se-me-han.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/SA5ewpA4Y1I/AAAAAAAAABc/ao_H1KNmYRI/s72-c/festa_telecogresca_18_04_08_145.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-5245485642782974927</id><published>2008-04-07T05:41:00.000-07:00</published><updated>2008-04-07T05:49:37.459-07:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R_oYS-WIkdI/AAAAAAAAABU/Qg0kVPbSGnM/s1600-h/100_0669.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5186484635123093970" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="346" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R_oYS-WIkdI/AAAAAAAAABU/Qg0kVPbSGnM/s400/100_0669.JPG" width="245" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R_oX7-WIkcI/AAAAAAAAABM/uE8D4qdU1jc/s1600-h/sad.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y llega un día en que las cosas cambian. Aparece alguien o algo que te hace sentir viva. Algo o alguien que consigue que te levantes con ganas de todo, de superar tus miedos y de darlo todo por los demàs. Porqué a veces solo necesitas ese empujón para demostrarte a ti misma que no todo era tan negro, que simplemte era un tono más oscuro del azul que irradia por todo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Porqué he vuelto a creer en mi, en mis ventajas y desventajas. Vuelvo a sentirme con fuerzas,ánimos, sentimientos y vida. Y todo gracias a los que estan a mi lado. Los de siempre y los nuevos. Porqué la vida tiene esto, un día estás arriba y otro a bajo. Y ya era hora de pasar esa mala racha. Porqué creo que no soy tan mala como para merecerme estar semanas mal. Decidí sonreir y creer que todo vuelve a ser posible. Siempre que crea en mi, claro.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-5245485642782974927?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/5245485642782974927/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=5245485642782974927' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/5245485642782974927'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/5245485642782974927'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/04/y-llega-un-da-en-que-las-cosas-cambian.html' title=''/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R_oYS-WIkdI/AAAAAAAAABU/Qg0kVPbSGnM/s72-c/100_0669.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-192199272952133552</id><published>2008-03-28T16:02:00.000-07:00</published><updated>2008-03-28T16:13:00.908-07:00</updated><title type='text'>Perdida</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R-17W-WIkZI/AAAAAAAAAA4/D4efQtSopgI/s1600-h/sad.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182934380796481938" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R-17W-WIkZI/AAAAAAAAAA4/D4efQtSopgI/s400/sad.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Una vez más ando perdida. Aunque creo que, quizás, esta no sería la mejor palabra para intentar definir mi estado anímico. Todo ha cambiado desde la vuelta de vacaciones de la semana santa. Todo ha cambiado porque por unos días todo había vuelto a la normalidad mallorquina. En casa con familia, amigos con los que quedar, la típica vuelta por Palma... Todo me demostraba que seguía estando allí, que nada había cambiad, que me seguía esperando todo y todos. Pero después de una semana perfecta, con todas las letras y en mayúscula he vuelto a mi actual realidad. Y no es más que Barcelona. Mejor especifiquemos, Bellaterra. Universidad Autónoma de Barcelona. Esa es mi casa. Y cuando entré por la puerta otra vez me sentí más sola que nunca. Y creo que no tengo razón para pensar esto. Tengo gente que me quiere en mallorca y en barcelona. Pero ahora mismo no estoy bien. Cansada de algo que todavía no ha empezado. De algo que no sé si realmente es mi sueño porqué me hacen dudar. Dudo de mi futuro, de mis esperanzas, de mis sueños, de mi todo.&lt;strong&gt; Dudo de mi.&lt;/strong&gt; Porqué no me veo en un futuro y, no sé si decirlo, en un presente. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Quizás esto solo sea cosas del trauma post-vacacional. Quizás sea como dice una amiga catalana una etapa que pasamos todos una vez al año. Quizás sea algo serioso, no sé. Sólo sé que un poco más sosegada, sé que me gusta la carrera, que una vez adaptada al piso y a las circunstancias vuelvo a estar bien. Pero siempre tengo la espina en el corazón de ¿y si en mallorca estuviese mejor? Supongo que no lo sabré nunca. Y que nunca se me olvide, este fue mi sueño, por el que luché, por el que YO decidí y por el que continuaré. Aunque esto implique momentos tristes como los de esta semana. Y otros más alegres como algunos que ya he vivido.&lt;/span&gt; Porqué siempre esperaré ver un rayo de sol que me ilumine cada mañana, nunca me cansaré de luchar.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-192199272952133552?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/192199272952133552/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=192199272952133552' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/192199272952133552'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/192199272952133552'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/03/perdida.html' title='Perdida'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R-17W-WIkZI/AAAAAAAAAA4/D4efQtSopgI/s72-c/sad.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4892806324410218640.post-2873027273280455432</id><published>2008-03-19T06:11:00.000-07:00</published><updated>2008-03-19T07:00:12.874-07:00</updated><title type='text'>Lo poco que sé de la vida</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Lo poco que sé de la vida está en los libros que nunca leo. Lo poco que sé de la vida está en las línias que no escribí. Lo poco que sé de la vida se cuenta tomando un café, se entiende tomando una poca y se olvida tomando dos. Que nadie se me emocione ni albergue falsas esperanzas, porque con lo poco que sé de la via, a duras penas se llena un corazón, por pequeño que sea. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Sé que con suerte te vas a morir una vez. Así que procura no morirte más veces por el camino. No hay nada peor que esa gente que va muriéndose antes de morirse del todo. Para evitarlo, te doy un método infalible. Mientras tú vayas decidiendo, todo está bien. El día que dejes de decidir, ese día, cuidado, porque la habrás palmado un poco.Ten siempre más proyectos que recuerdos, es la única forma de mantenerse joven. Olvídate de la patraña de ser feliz, ya te puedes dar con un canto en los dientes si llegas a ser el único dueño de tus propias expectativas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Que un euro se ahorra, y un polvo se pierde. Para siempre.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Que hay que dedicarse a algo de lo que jamás te quieras jubilar. Por mucho que te cueste pagar las facturas. Por mucho que en las reuniones de antiguos alumnos te miren mal. Es mejor dedicarse toda una vida a algo que te divierte pese a no llegar a fin de mes, que pasarte un solo día trabajando únicamente por dinero. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Entre lo poco que sé de la vida, también te diré que nada de todo esto vale la pensa sin alguien que te haga ser incoherente. Ni flores, ni velas, ni luz &lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R-Eb36-YGbI/AAAAAAAAAAo/9qq0oyAAZAY/s1600-h/DSC09161-1.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5179451693990418866" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 233px; CURSOR: hand; HEIGHT: 205px" height="259" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R-Eb36-YGbI/AAAAAAAAAAo/9qq0oyAAZAY/s400/DSC09161-1.JPG" width="371" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;de luna. Ése es el verdadero romanticismo. Alguien que llegue, te empuje a hacer cosas de las que jamás te creíste capaz y que arrase de un plumazo con tus principios, tus valores, tus yo nunca, tus yo qué va.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Ojalá ames mucho y muy bueno, incluso a riesgo de ser correspondido.Que te despojen de todo, que hagan jirones con tus ganas y que te veas obligado a remendarlas con el hilo de cualquier otra ilusión. Que desees y seas deseado, que se frustren todas tus esperanzas y que acabes descubriendo que la única forma de recobrar el primer amor, que es el propio, es en brazos ajenos. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Dos emociones inútiles asocaidas al pasao, arrepentimiento y culpa, y una emoción inútil asociada al futuro, la preocupación. Cuando antes te desprendas de las tres, antes empezarás a apreciar lo único que tienes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Qué más. Ah sí. Sé que al menos un amigo te va a traicionar, otro será traicionado por ti, y que te pongascomo te pongas, los que no hayas hecho antes de los 30, ya jamás pasarán de buenos conocidos. Cuenta sólo con los tres principales, porque a partir de ahí, todo es mentira.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:arial;color:#ffff66;"&gt;Para terminar, y hablando del tema, déjame que te presente a tu mejor enemigo. Se llama miedo. Quédate con su cara, porque va a estar jodiéndote de ahora en adelante. Miedo al fracaso. Miedo al qué dirán. Miedo a perder lo que tienes. Miedo a conseguirlo.Miedo a saber poco de la vida.Miedo a tener razón.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="color:#ffffff;"&gt;Texto de: Risto Mejide&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4892806324410218640-2873027273280455432?l=lavidaesunteatre.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/feeds/2873027273280455432/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4892806324410218640&amp;postID=2873027273280455432' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/2873027273280455432'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4892806324410218640/posts/default/2873027273280455432'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lavidaesunteatre.blogspot.com/2008/03/lo-poco-que-s-de-la-vida.html' title='Lo poco que sé de la vida'/><author><name>Antònia</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13436825814281128088</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://4.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/S890zxdPwDI/AAAAAAAAAIE/uOjXzUISEhs/S220/19478_284974188697_719523697_4503188_5015045_n.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_1wrVuZEeWdM/R-Eb36-YGbI/AAAAAAAAAAo/9qq0oyAAZAY/s72-c/DSC09161-1.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry></feed>
